Cloenda

Finalment ha arribat el moment de fer l'última entrada en aquest blog, però espero que no sigui l'últim blog que faig.

Ha sigut una experiència a la qual caldria dir que he tingut moments bons però d'altres no tants, ja que tenir un blog i ser constant a l'hora d'anar fent entrades amb cada programa que utilitzàvem i matèria que donàvem ha arribat a ser pesat en algun moment. (Sempre he cregut que la sinceritat és molt bona, i com aquest blog també ha de ser una mica personal, parlaré des del meu punt de vista).

Com a coses positives hi ha moltes. He pogut conèixer programes que no sabia ni que existien i que m'han servit de molta ajuda com és el cas de Google Drive, essencial aquest primer semestre,o com és el Twitter, que mai m'havia fet i m'ha semblat molt útil a l'hora de seguir a algú com el bon comunicador.

També m'ha servit molt per agafar i resumir apunts de les dues assignatures del mòdul i així a l'hora d'estudiar, com és ara, és molt més útil repassar-se el que has escrit al blog sobre qualsevol tema de classe que agafar tots els apunts a mà i estudiar-se'ls.

Però arribem als punts negatius. Alguns programes no els coneixia però d'altres si i se m'ha fet pesat tornar a parlar sobre aquell programa que fa més de 4 anys que l'estic utilitzant. També es va fer pesat haver de fer una entrada o dues a casa classe que fèiem però sempre acabava remuntant i si et gestiones bé el temps pots arribar a fer moltes i molt ben treballades en un dia.

Per acabar, ha sigut una experiència nova, no el fer un blog, perquè ja n'havia fet anteriorment, sinó el fer un blog que parlés només d'una assignatura i tothom tingués el mateix, i servís per agafar apunts i parlar de programes i eines noves i molt interessants, estic molt content d'haver seguit el blog puntualment i haver-li dedicat moltes hores!

Futurs mestres

Taxonomia de Bloom a GITIC

A l'hora de fer la taula vaig tenir en compte tots els programes que havia utilitzat el blog de GITIC i COED així que em vaig posar a repassar les entrades per tal de veure tots els programes utilitzats.

Primer de tot voldria tornar a comentar les bases i els aspectes de la piràmide que són 6:

Recordar: reconèixer, llistar, descriure, identificar, recuperar, anomenar, localitzar i trobar.

Entendre: interpretar, resumir, inferir, parafrasejar, classificar, comparar, explicar i exemplificar.

Aplicar: implementar, desenvolupar, utilitzar i executar

Analitzar: organitzar, desconstruir, atribuir, trobar, estructurar i integrar.

Avaluar: revisar, formular hipòtesis, criticar, experimentar, jutjar , detectar i provar.

Crear: dissenyar, construir, planificar, produir, idear i elaborar

La piràmide ha quedat així:

Queda clar que els programes que s'encarreguen de crear ha sigut els més profitosos com són el Power Point, el Drive, l'editor de vídeos de Youtube..

Aquesta piràmide m'ha servit per poder repassar moltes entrades que he fet des que vaig començar aquest blog, i poder-me donar compte de la gran quantitat de programes que he arribat a utilitzar.

Recitació d'una poesia

LA FAGEDA D'EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall

A l'hora d'escollir la poesia per recitar-la vaig pensar directament en aquest poema, el coneixia però no m'enrecordava de com era exactament i em va cridar l'atenció des de fa anys, ja que vaig visitar la Fageda d'en Jordà i em va agradar molt. Dies després, a classe vaig escoltar com la meva mestra recitava aquest poema i em va marcar molt perquè és un lloc màgic.

Quan vaig recitar la poesia em vaig sentir molt còmode, i mira que no m'agrada massa parlar en públic! Però quan he de posar sentiment a les coses, ho faig i amb ganes. Finalment, quan vaig acabar vaig veure que em va sortir força bé i em vaig sentir molt content amb mi mateix.

Bon comunicador

Pel treball del bon comunicador s'ha escollit a en Xavier Sala i Martin, que és un economista nascut a Cabrera de Mar l'any 1963 i que viu a Estats Units. Té molts reconeixements i és molt conegut.

És molt actiu a la xarxa ja que té Facebook, Twitter, pàgina web i blog i a més a més fa moltes aportacions casi diàries.

També està molt present en el món de la televisió i ha fet 7 aparicions al novembre a TV3 i a 8tv. És tan internacional com nacional ja que ha sortit a Antena 3, a la CNN, a Telemadrid, a Euronews...

Està present a la ràdio sobretot i ha tingut 5 aparicions al novembre, molt relacionat amb la televisió, parlant sobre l'economia a RAC1.

Els temes que més tracta als seus estudis són:

-L'economia monetària

-La seguretat social

-Economia de la salut

-Desenvolupament econòmic

-Competitivitat internacional

-El dèficit de la balança fiscal de Catalunya amb l'Estat espanyol

Com abans s'ha dit, és mundialment reconegut i ha obtingut els següents premis:

-Premi Rei Joan Carles I d’Humanitats i Investigació Cientificosocial per investigadors joves (1998)

-Premi Fundació Banco Herrero al millor economista de menys de 40 anys el 2002.

-Premi Compte de Godó de Periodisme el 2003.

-Premi Rei Juan Carlos de Economia com economista més destacat de tot l’Estat espanyol i Amèrica llatina.

Finalment creiem que és un bon comunicador perquè compleix els requisits que nosaltres criem ja que apart de comunicar-se bé i correctament és molt actiu.

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.

Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:

Iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)

Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:

L'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle.

En la creació de programes tutorials es té present d'una banda la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes a mida i, d'una altra, la presentació d'informació significativa que ajudi l'alumne a avançar.

Pel que fa a la individualització, cal dir que no és fàcil que un programa informàtic detecti de forma "intel·ligent" el tipus d'error comés per l'alumne i les seves necessitats concretes així que en molts casos aquesta decisió la pren el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements. De fet, els programes que menys es fan servir a l'escola són els sistemes tutorials intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i pràctica.

Un dels millors exemples sobre aquests programes tutorials seria el JClic

Territori i Identitat

El meu treball de Territori i Identitat tractava sobre l'esquí i el vaig fer amb en Ferran Matas.




Primer de tot volíem parlar sobre el tema però tractant-lo una mica per sobre així que vam parlar com si fóssim un mestre i un ex alumne que tornava a classe per poder fer una xerrada sobre l'esquí. Vam explicar com vam començar en aquest esport, quan i un parell d'experiències a l'esquí. Ens anàvem preguntant mútuament i fèiem una conversació però també interactuant amb el públic per tant de que no ens centréssim en el nostre diàleg.
A continuació vam parlar sobre el que ens aportava l'esquí i vam coincidir alhora de parlar sobre la llibertat, l'emoció, l'adrenalina, l'elegància, l'amistat, el romanticisme, la desconnexió, la família, la natura i el ser un esport obert, descrivint cada una d'elles i posant exemples.
Vam comentar també un parell de recomanacions de seguretat com a experiències personals ja que és un esport de risc i molt gent no té consciència del perill que comportar esquiar.
Quasi per acabar vam parlar sobre els inconvenients que té aquest esport, com per exemple que és un esport car, que només es pot practicar en una època de l'any, que es necessita equipament, un transport per arribar.
I ja per finalitzar vam tancar l'exposició amb unes conclusions i unes preguntes al públic, com per exemple si havíem esquiat mai, si havien aconseguit motivar a la gent perquè comencés a esquiar...

Va ser un treball que va ajudar a motivar-me per anar a esquiar però també per conèixer una mica més a en Ferran i poder compartir aquesta passió per l'esquí.