En aquesta metàfora es fa
referència al programari que reprodueix el model tradicional
d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge
realitzat per l'estudiant.
Es pot establir un cert
paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la
modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
Iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també
es pot donar entre un alumne i un ordinador:
L'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació
l'ordinador inicia un nou cicle.
En la creació de programes
tutorials es té present d'una banda la individualització del procés
d'aprenentatge i la formulació de preguntes a mida i, d'una altra, la
presentació d'informació significativa que ajudi l'alumne a avançar.
Pel que fa a la individualització,
cal dir que no és fàcil que un programa informàtic detecti de forma
"intel·ligent" el tipus d'error comés per l'alumne i les seves
necessitats concretes així que en molts casos aquesta decisió la pren el mateix
alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements. De fet,
els programes que menys es fan servir a l'escola són els sistemes tutorials
intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i
pràctica.
Un dels millors exemples sobre
aquests programes tutorials seria el JClic
No hay comentarios:
Publicar un comentario