viernes, 29 de noviembre de 2013

Escola Sagrat Cor de Santa Coloma de Gramenet

Els dos dies que vaig anar a l'escola de pràctiques van ser molt especials per a mi. L'escola es diu Sagrat Cor de Sta. Coloma de Gramenet i és una escola concertada i laica. Està situada a prop de l'estació de metro, per tant no em va costar gaire trobar-la.



 Vaig anar a una classe de tercer de primària, a la 3A, ja que tenien dues líneas. Eren 13 nens i 13 nenes i tots em van caure genial i eren uns nens molt treballadors i que sentien molt el companyerisme. Cada cop que es canvia de cicle es barregen els nens de les classes, per tant, al ser tercer era el primer cop que estaven junts però es tractaven tots molt bé entre ells.
Vaig estar a diverses assignatures i tots els professors em van atendre molt correctament i fins i tot van arribar a insistir a què fes alguna aportació a la classe. Vaig ser molt proper amb els nens i els vaig ajudar en tot el que vaig poder, sobretot a l'hora de plàstica.

Vull destacar dos casos interessants com és el cas d'en Pau, un nen amb síndrome de asperger. Era un nen maquíssim però degut a això era molt despistat i mai estava per la classe. Els professors li deixaven espai per poder fer el que volgués, sempre dintre dels límits, però si en qualsevol moment s'havia d'aixecar per anar a fer alguna cosa , ells ho permetien. Trobo molt correcte això, ja que els mestres ho feien però com he dit abans, amb límits, ja que quan tocava treballar insistien amb ell i l'ajudaven.

També vull parlar del cas d'en Marc, un nen amb un problema als ossos de la cama dreta. Anava amb una crossa però em va sorprendre veure'l córrer pel pati i per la classe, era un dels nois més mogut. A l'hora d'educació física tots els nens es posaven a córrer però ell s'havia de quedar assegut en una cantonada, no com a càstig, sinó perquè en el fons ell no pot forçar ni estar com els altres nens. Se'm va trencar molt el cor veure'l allà però em va sorprendre, ja que cada dia un nen de la llista es quedava amb ell per jugar i que no estigués sol.
Per últim voldria comentar la relació amb la meva tutora-padrina, la Marina, que em va ajudar molt al llarg dels dos dies i amb la qual vaig tenir força connexió des del primer moment. Li agraeixo tot el que va fer per mi i la seva amabilitat dintre i fora de la classe.


No hay comentarios:

Publicar un comentario