Vull destacar dos casos interessants com és el cas d'en Pau, un nen amb síndrome de asperger. Era un nen maquíssim però degut a això era molt despistat i mai estava per la classe. Els professors li deixaven espai per poder fer el que volgués, sempre dintre dels límits, però si en qualsevol moment s'havia d'aixecar per anar a fer alguna cosa , ells ho permetien. Trobo molt correcte això, ja que els mestres ho feien però com he dit abans, amb límits, ja que quan tocava treballar insistien amb ell i l'ajudaven.
També vull parlar del cas d'en Marc, un nen amb un problema
als ossos de la cama dreta. Anava amb una crossa però em va sorprendre veure'l
córrer pel pati i per la classe, era un dels nois més mogut. A l'hora
d'educació física tots els nens es posaven a córrer però ell s'havia de quedar
assegut en una cantonada, no com a càstig, sinó perquè en el fons ell no pot
forçar ni estar com els altres nens. Se'm va trencar molt el cor veure'l allà
però em va sorprendre, ja que cada dia un nen de la llista es quedava amb ell
per jugar i que no estigués sol.
Per últim voldria comentar la relació amb la meva
tutora-padrina, la Marina, que em va ajudar molt al llarg dels dos dies i amb
la qual vaig tenir força connexió des del primer moment. Li agraeixo tot el que
va fer per mi i la seva amabilitat dintre i fora de la classe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario